|
Dilluns, 14 de febrer
Nosaltres, els que erem
Ens hem equivocat tots dos. Tu i jo. Ho hem fet d'aquella manera tan covarda que fa mal i ens derrota. Ens hem dit tantes coses i n'hem callat tantes altres que ens hem convertit en desenganys ambulants. Tot ho hem reduït a un fondíssim punt de dolor. No hem pogut, sabut, volgut veure com l'enemic real ens devastava i tot ens ho ha arrabassat.
No ens hauria d'estranyar. Mai hem volgut el mateix i tampoc hem estat capaços d'aconseguir desitjar allò que l'altre volia. Potser, tot plegat, ha estat una llarga agonia que ens ha fet canviar i emmaltir i apagar-nos. I, potser també ha estat un somni, una meravellosa irrealitat, un no-res que tot ho era.
Ja no ens tenim, ja no ens acompanyen les dolces xerrades de la matinada ni les desvagades hores de la nit i és això el que hem guanyat i el que que ja no ens resta. A la fi, estem sols. Irremeiablement perduts i abandonats, però irremeiablement vius.
lasius i neglectus
14.2.05
|