Dimarts, 30 de setembre
Llibres com L'amant de Bolzano tenen gust de petons llargs, càlids i plens de saliva. Sandor Márai ens ha deixat a la boca el record del comediant enamorat de ser un home lliure i al formiguer hem tingut un atac sobtat de nostàlgia i fulles seques. I de ball de màscares venecianes, i de riure, i de felicitat, i de tristesa pels amors perduts i pels que no hem reconegut. Ens hem mirat fixament als ulls mentre encara ens ballaven les paraules i les històries que hem llegit a la memòria i ens hem sentit molt petits i molt rics per tenir aquest llibre atresorat al cor del cau.
Agraïm a la senyora dels cromets la seva enamorada i intel.ligent insistència perquè el reconeguéssim com un regal, penyora íntima que durem com a bandera.
En podeu llegir un fragment.
Dormien i somreien enmig del son. A tot arreu per on havia passat, les finestres i les portes de les cases es tancaven amb més cura a la nit, i els homes, darrere les persianes abaixades, parlaven llargament amb les dones. Com si tots els sentiments que el dia abans semblaven reduïts a cendres i brases tornessin a desprendre fum i flames. No havia llançat mal d'ull a les vaques, però més tard els pastors van jurar que els vedells que van néixer aquell any van ser més nombrosos i més macos. Les dones es desensopien, portaven l'aigua del pou en galledes panxudes de fusta, encenien el foc a la cuina, escalfaven la llet i posaven la fruita en plats de ceràmica, alletaven els nens, feien el dinar per als homes, escombraven el dormitori, sargien els llençols i, mentrestant, somreien. Aquell somirure va persistir força temps en els rostres, a Venècia, al Tirol i a la Llombardia. El somriure es propagava com una mena d'infecció extremadament lleugera i delicada; es va escampar més enllà de les fronteres, i fins i tot a Munic la gent ja n'estava informada, l'esperava i somreia. La notícia va arribar també a París; li van explicar al rei la història de la fuga, al parc dels cérvols, i també es va posar a riure. Ho sabien a Parma i a Torí, a Viena i a Moscou. I arreu, tothom soreia. I els algutzirs, els magistrats, els guàrdies, els espies i tots aquells que per raons professionals havien de tenir els homes sota el jou del poder i del terror, aquells dies es van posar a treballar enrabiats i circumspectes. Perquè no hi ha res més perillós que un home que es nega a sotmetre's a la tirania.
L'amant de Bolzano. Sandor Márai. Ed. Empúries. Pàg. 15.
lasius i neglectus
30.9.03